Història

Història

Introducció

Jacint Laporta
Jacint Laporta

a Renaixença, el moviment cultural més important que ha viscut Catalunya en els darrers segles, va afavorir l’arribada de la cultura i l’art a totes les viles. L’arquitectura esdevingué símbol d’aquesta nova època. La música, els Cors de Clavé i les agrupacions corals van ajudar a recuperar les melodies populars. El teatre va arribar als escenaris de barri, i la literatura va entrar a les cases.

El 1859 els Jocs Florals de Barcelona es van recuperar, quatre-cents anys després de la seva darrera celebració, gràcies a la iniciativa d’Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer.

Els primers Jocs Florals de Sants

L’Ateneu de Sants, un dels primers locals que acollí els Jocs Florals de Sants, a finals del segle XIX

ivuit anys després, uns dels membres d’aquella nova classe intel·lectual que sorgia a Barcelona i rodalies, treballaven de redactors a la revista Eco de Sans, el seu poble natal. L’Eco de Sants era una recent inaugurada revista quinzenal d’actualitat local, cultural i social, que arribava a les llars santsenques cada dissabte, i que comptava amb les plomes de Jacint Laporta i Pere Riera Riquer, que decidiren, a mitjans de juliol de 1877, tirar endavant els primers Jocs Florals fora de Barcelona, a Sants, aprofitant la Festa Major de Sant Bartomeu. Així apareix a l’Eco de Sans del dia 28 de juliol de 1877

 

“Esta Redacción ha acordado celebrar un certamen literario catalan el dia 24 del próximo agosto, fiesta de San Bartolomé. Tan luego como quede totalmente concluida su organización se anunciará por los periódicos de la capital. Por de pronto podemos manifestar que serán admitidos para optar á los premios todos los géneros literarios”

 

Els motius reals de Laporta i Riera, d’organitzar uns Jocs Florals, que de moment eren tan sols certamen literari, els trobem a l’editorial de l’Eco de Sants del 4 d’agost.

 

“Certamen literario
Se nos ocurrió que había ya llegado la hora de que nuestra fiesta mayor no se limitase en su parte parte profana á unos cuantos bailes más o menos concurridos, tuvimos presente que en todos los mayores solemnidades con que se celebran sus fiestas las poblaciones mas adelantadas se da culto también a las bellas letras y á las artes, y nos decidimos á abrir un certamen público con que demostrar por mas de un concepto á los que en poco nos tienen, que Sans tiene derecho á reclamar un lugar muy distinguido entre las más importantes poblaciones de la España moderna”

Els primers anys

La Reina dels Jocs Florals de Sants, 1920

ls següents anys els jocs florals els organitzaren entitats com l’Ateneu de Sants, entre 1878 i 1894, el Foment Català, entre 1894 i 1898, la Lliga de Contribuents, fins al 1910 o el Círcol de Sants, fins al 1923. Personatges com Àngel Guimerà, Josep Maria Folch i Torres, Joaquim Ruyra, Conrad Roure, Bonaventura Bassegoda, Miquel Bleach, Ferran Aguiló o Enric Prat de la Riba hi participen com a escriptors o com a membres del jurat.

Entre 1923 i 1932 la dictadura de Primo de Rivera els prohibí i es recuperaren amb la República durant cinc anys més, fins l’any 1937 en què la guerra acabà definitivament amb ells. No es tornaren a celebrar mai més fins avui.

Els primers Jocs Florals a Hostafrancs

Dolors Cartanyà, guanyadora del certamen literari d’Hostafrancs, 1902

  Hostafrancs, els Jocs Florals tingueren una primera experiència amb els jocs infantils que l’entitat Sang Nova, amb seu al carrer Vilardell organitzà el 1902. En realitat es tractava d’un concurs de lectura i escriptura que es convertí en una festa literària dedicada a la mainada del barri, en aquell temps una populosa i urbanitzada part de la ciutat a l’entorn de les fàbriques més importants, entre elles l’Espanya Industrial.

L’any 1907, l’escriptora Carme Karr fou una de les impulsores dels Jocs Florals d’Hostafrancs, ara sí certamen poètic i en prosa, i que s’entregaren el dia 13  d’octubre. En aquests premis hi concorregueren autors de la talla de Joaquim Folch i Torres, Antoni Rovira i Virgili o Claudi Ametlla, i s’organitzaren al conegut local de “La Saleta”, un espai que pel nom ja podem imaginar que tenia unes dimensions no gaire folgades. Les desavinences entre l’organització i la pròpia presidenta, Carme Karr, van fer que no es tornessin a celebrar.

La literatura a la Bordeta

Miss Bordeta, escollida als premis de La Floresta

 la Bordeta, en canvi, no coneixem de l’existència de Jocs Florals durant la Festa Major. La Bordeta va esdevenir un barri densament poblat però amb una tradició festiva i cultural més escadussera que els seus barris veïns. Tanmateix, entitats com la Societat Coral la Floresta, una de les impulsores de la reinstauració dels nous Jocs Florals, amb seu precisament al carrer dels Jocs Florals, organitzà durant una colla d’anys vetllades literàries i musicals en les quals s’entregaven premis poètics i s’escollia també Miss Bordeta, que venia a ser la substituta de la Reina dels Jocs Florals.

Segle XX: Els Jocs Florals de l’Àngel Custodi

Els Jocs Florals de 1966, al Saló de Cent

ls anys 1948 i 1949, la Comisión Oficial de Fiestas instaurà de nou uns Jocs Florals a Hostafrancs, associats a la Festa d’Homenatge a la Vellesa. Tenien un caràcter marcadament oficialista tot i que els seus impulsors foren dels hostafranquins més notables de mitjans de segle: Maria i Jordi Gol, Antoni Sau o Joan Pelegrí.

Hostafrancs tornà a celebrar Jocs Florals entre el 1962 i 1974 a iniciativa d’Emili Sau, Antoni Garcia i Palacín o Josep Maria Gonzàlez-Cúber.  Aquests Jocs Florals de l’Àngel Custodi s’entregaven aprofitant la Festa Major i la festivitat del patró de la barriada a la sala de Plens de l’Alcaldia. Per primera vegada els premis tenien una dotació econòmica important. Més de quaranta mil pessetes sumaven el conjunt de premis, durant els quals s’escollien també les Reines dels Jocs Florals.

Les principals autoritats civils i militars de Barcelona assistiren durant aquests anys als Jocs Florals de l’Àngel Custodi, que l’any 1971 se celebraren al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, aprofitant el cinquè aniversari de la devoció de Barcelona al Sant Àngel Custodi.

La democràcia va incrementar el conjunt d’activitats de les Festes Majors. La llibertat va ajudar que algunes activitats prosperessin i, en canvi, altres que havien gaudit de tradició i història local, no van seguir. Ningú es va preocupar de fer-ho. Altres, també de molt tradicionals com els gegants o els castellers, van tornar a aparèixer amb força.